dimecres, 19 de setembre del 2007

Mides i modes

És sabut i puc confirmar empiricament a qui no ho sàpiga que els suecs i les sueques (la majoria d’ells) són més grans que els catalans i els espanyols. Estic parlant a nivell anatòmic exclusivament. Els suecs són alts i grossots, de tòrax ample i cames gruixudes, n’hi ha de grassos també, però no tants com els que un pensa quan veu la dieta que tenen als paisos nòrdics ( la nata, les salses i la mantega les fan anar pel broc gros). De sueques també n’hi ha de molt altes, altíssimes (i tampoc acostumen a ser molt grasses) però també n’hi ha de baixes. De fet aquesta és una cosa que em va sorprendre quan vaig venir a viure aquí, que hi havia moltes dones de la meva talla. Jo esperava ser com una barrufeta enmig dels gegants, i vès per on, estic la mar de camuflada. Però el que sí que és diferent d’Espanya i Catalunya és la distribució anatòmica de la massa muscular en el seu cos. També he comprovat en conseqüència l’amplia oferta del tallatge de roba interior femenina que hi ha a les botigues i jo he donat per suposat que es degut a l’ampli espectre del mamellam escandinau. Parlant clar: aqui les ties tenen pit i molt!
A Catalunya vas a les botigues fines i delicades de roba interior i feina tens per encabir-te a la talla més gran que hi ha, quan hi queps, que la majoria de vegades no és aixi, una s’ha d’acabar conformant amb la roba dita “cómode” eufemisme que en realitat vol dir lletja, avorrida i de iaia. Encara fa uns anys hi havia a Barcelona l’enyorat Marks and Spencers que tenia molts models i utilitzava el tallatge “europeu” (fet que constata que només som les Ibèriques que tenim aquest ventall de pitrera tan reduit) i allà una podia satisfer les seves fantasies i els seus desitjos en questió de moda íntima... . Per les que som esguerrades i desproporcionades com la Pamela Anderson, la nina Barbie, la Victoria Principal i altres adefessis corporals a Espanya ens ho posen difícil per no dir impossible si una vol comprar articles refinats, originals que fugin dels clàssics blanc, beige i negre. Sembla que només puguin posar-se guapes per dins les daines amb poc pit o amb el justet pit pompadour, i que les que tenim carn en el tòrax ens l’hem d’amagar. Sí, ben mirat es ridícul oi?
Pel que fa a mi, estic feliç de poder-me vestir i desvestir sense passar vergonya per com sigui meu model de bh. Però tot s'ha de dir: això no és així gràcies als establiments catalans.

3 comentaris:

Gina ha dit...

Jo també m'he adonat que per aquí hi ha noies molt més altes, i de constitució més ample a la de les espanyoles / catalanes.
Tinc una tia que també té bastant de pit i sempre li han d'arreglar tots els sostenidors, i sempre els compra a la mateixa botiga, perquè és allà on en troba que li agradin i que siguin una mica sexys...
Un dia vaig veure un reportatge de la BBC sobre dones amb pits grans, i la veritat és que ténen molts problemes, i també deien que la majoria de les dones no porten la talla de sostenidors adequats... Suposo que també hi fa que avui en dia molta gent (si més no els joves) es comprin la roba interior barata: Oysho, Woman Secret... on els treballadors tampoc no ens aconsellen gaire...

Anònim ha dit...

M'alegro molt que estiguis contenta. Soc d'aquestes lectores anònimes pero que et segueixen dia rera dia sense més ànim que llegir els que viviu en unaltre pais i unaltre realitat.
Moltes gràcies de donar-nos la possibilitat de continuar sentint que existeixes.

escala ha dit...

Ei, nena!!! He llegit uns quants dels teus articles i estic rebentada!!! Quina mega activitat princesa!! I els dilluns... Que maravellós quan dues arribar a casa i només et queda una dutxeta, un soparet i potser una bona peli escarxofada al sofà... Per fi!

;-))) M'agrada molt el teu diari de catalana a suècia!