divendres, 7 de desembre del 2007

Avorriment i creativitat, dos aliats indispensbles

El post d'avui està suggerit per la meva amiga B, quan vaig comentar-li fa uns quants dies, que em faltava inspiració pel meu bloc. Gràcies B!!
Aquest curs no tinc temps per avorrir-me. De fet no he sigut mai una persona d’avorrir-me gaire. Quan vivia a Barcelona estava sempre ocupada, i no tenia temps per que m’arribessin pensament del tipus: “i que podria fer ara?”
L’any passat que treballava poques hores em vaig dedicar a fer un munt de coses per omplir les estones mortes, feia els meus propis collarets, vaig iniciar-me en fer mitja, vaig pintar mobles vells, anava als loppis a la recerca de tresors, feia croquetes, anava al gimnàs...
Enguany no faig res d’això perquè treballo, preparo les classes, tinc reunions, faig els meus exercicis de suec i estudio per l’ examen de suec ( la setmana pròxima m’examino!!!!!!!!!!) i de tant en tant escric al bloc
Com he dit abans, fa un parell de setmanes estava tan saturada que em costava fins i tot escriure al bloc, cosa que m’encanta, i no trobava ni el temps ni els temes que m’inspiressin, no tenia temps per pensar, i moltes vegades el que ens fa reflexionar, el que ens fa tenir cabòries, és justament aquella estona que estem sols, que tenim temps per pensar una mica més en profunditat, per rumiar, però en la que encara no estem tan cansats com per quedar-nos estabornits al sofà davant de qualsevol tonteria televisada.
Els suecs d’això en saben un niu. Són els reis del relax, de la patxorra “pausa”, del “ara jo amb mi mateix” una estoneta i després ja torno a la feina... si em va bé. Amb aquest sistema tenen molt de temps per escalfar la matèria gris. Potser és perquè hi ha tant de temps d’oci que els suecs se les pensen totes i a vegades troben solucions genials. Tenen uns invents bonissims invents d’aquells que et fan adonar que algú ha tingut temps per pensar en una cosa que realment és útil i que esta ben dissenyada. A vegades jo em demano perquè a Espanya i a Catalunya no hem tingut aquestes coses fins que no ha arribat Ikea? Tan burros som que a nosaltres no s’ens acudeixen coses útils i que fan la vida més fàcil?
Les fundes nòrdiques, els plàstics selladors dels paquets oberts, les fustes de tallar que surten de sota la bancada de la cuina, els talla-formatges, els obridors de pots adossats al moble de la cuina, el tetra brik, el sistema ikea ...
Algunes d’aquestes coses no existien fa vint-i-.cinc anys a casa meva, i algunes altres a casa dels meus pares encara tampoc ara.

4 comentaris:

nerona ha dit...

Doncs quina enveja que em fas amb tota l'activitat que tens!!!
A mi a vegades el que em passa és que a vegades si que tinc coses interessants per escriure, però llavors no trobo mai el moment adequat, perquè ja no són fets recents i em fa menys il.lusió explicar-los!!

Fins fa poc escrivia en un altre blog, i de fet tenia moltes coses que volia explicar, o si més no volia /necessitava desfogar-me, però no ho podia fer, perquè molta gent que em coneix em llegia.
Per tant a vegades no escrivim als blogs no perquè no ens passi res, sinó per diferents motius.

Jo he fet "borrón y cuenta nueva". ( No sé si t'imagines qui sóc...)

Per cert, baixes per casa a les vacances de nadal???

Anònim ha dit...

Hola guapi,

m'alegro que t'inspires el meu comentari. La veritat es que hi ha matissos a tot, per una banda alló que diuen "si ve la inspiració que m'agafi treballant", pero per una altre banda, el temps lliure, en el sentit pur de no dedicat a res, pot esser molt fertil en donar-nos idees i descobriments.

Aquest temps realment liure, trobo que avui en dia, si no el busques premeditadament no et ve... es un bè escas.

Una altre cosa dificil es ser conscient del moment present sense pensar en el futur.

En fi, molt bona la postura dels suecs en el tema.
Molts petons!

Gratistotal ha dit...

ay nena, no entiendo ná!!! pero me parece que tienes mucho que decir!!!

Blaudemar ha dit...

Acabo de descobrir el teu bloc. I m'agrada! Et visitaré sovint!