dimecres, 14 de maig del 2008

Estalvi

Estalviar és una cosa que costa molt de fer. Sobretot l’estalvi econòmic per exemple de cara a comprar una vivenda o pensant en el bebé, en tenir un racó pel futur. Mil coses. Però també he estat pensant molt en el problema de l’aigua de Catalunya i de tota la Península Ibèrica. No hi ha aigua i la que hi ha està tractada de manera que quan arriba a les cases és dolenta. No per la salut però, és igualment dolenta. L’aigua a Catalunya té un gust horrible, la de l’aixeta no es pot beure, ( potser només és bona als poblets del Pirineu). Quan comparo l’aigua de l’aixeta que tinc aquí a casa, que surt fresquíssima, molt bona, realment inodora, incolora i insípida amb la mena de substància química blanquinosa i pudenta que surt de l’aixeta quan sóc a casa dels meus pares m’en faig creus. S’han passat tota la vida pujant garrafes d’aigua del supermercat cap el pis. Escales amunt i escales avall. A més he d’afegir que l’aigua envasada aquí a Suècia, practicament no existeix. Només és possible trobar aigua amb gas o amb sabors afegits ( ben variats per cert: llima, maduixeta de bosc, pera, nabiu, gerd..) . Però l’aigua mineral ... no té sortida, com que la de l’aixeta és excel.lent, ningu té necessitat de comprar-ne. És amb multitud de petites coses com aquesta que sé que viure a Suecia és un luxe, i no em refeixo als sabors de l'aigua envasada sino la de l'aixeta.
La manca d’aigua és una pérdua en qualitat de vida. I així és a molts llocs d’Espanya, on les fonts són seques i l’aigua corrent empudega. Les rieres són eixutes tot l’any perque hi ha un abús de consum i sobrepoblació. El govern encara vol que el nombre d’ habitants d’Espanya augmenti més i amb això el problema de la manca d’aigua encara serà més agut. Fins que s’arribi ala desertització.
Com es pot estalviar aigua en un país on no plou prou i cada vegada plourà menys i dic això quan desde casa m’han explicat que fa tres dies seguits que plou, amb l’esperança que els embassaments s’omplin i es pugui passar un estiu amb suficient aigua per a suministrar sense alertes ni racionaments. He llegit avui mateix l’esperpèntica noticia dels vaixells carregats d’aigua que envien desde Tarragona cap a Barcelona i la meva cara s’ha transformat en un immens interrogant ja que no he entès amb quina finalitat es feia una maniobra tan costosa. ¿? Les tones d’aigua transportada s’han consumit en questió de pocs minuts i tot plegat ha trigat dies i dies en dur-se a terme. Si es segueix amb aquests invents estranys el preu de l’aigua a Catalunya superarà el de l’or, els diamans i el del platí tots junts.
L’estalvi no és una solució en aquest cas, només una mesura de supervivencia temporal.

3 comentaris:

Jattebra ha dit...

Teresa!!!

Quina rao tens! A mi m'encantava veure directament de l'aixeta. A les antipodes tenim el mateix problema que a Espanya. L'aigua es dolenta... I n'hi ha poca.

De totes maneres, hem trobat la solucio. La gerra "Brita". Funciona de meravella. Cada filtre dura nomes 2-3 mesos, pero va molt be. Nosaltres no comprem aigua envasada. Aquesta gerra porta un filtre de carboni actiu i funciona de conya. No vull fer de comercial, pero jo la recomano al 100%!!!

Per altra banda, esperem que es posin les piles amb dur a terme mes plantes desalinitzadores. Es el futur, sens dubte.

Salut!

Unknown ha dit...

Ja es parla de l'or blau. Per sort aquests dies plou i el tema de l'aigua és més secundari, tot i que tens raó que amb el creixement que estem suportant hi haurà problemes com el de l'aigua.
Tens un bloc molt interessant

Anònim ha dit...

Recordo un dia que vam anar al Max (una cadena sueca de menjar ràpid, del pal McDonalds), vam passar per la guixeta del cotxe, i, al demanar la beguda pel menú, jo, molt ignorant, ja que feia pocs dies que hi residia, vaig demanar aigua, tot pensant que rebria una ampolleta de 33cl com les que tenen a Catalunya.

La meva acompanyant va fer cara rara, però com vaig insistir, ho va demanar, i la dependenta va fer la mateixa cara, segur que era la seva primera vegada que li demanaven quelcom així, i no sabia qué donarme: aigua amb gas? no, no, només vull aigua!

Amb un got d'aquests de cocacola em van donar l'aigua directament de l'aixeta, i llavors l'extranyat vaig ser jo...

Desprès, parlant sobre el tema, vaig entendre que "aigua mineral natural" allí, es molt difícil de trobar, i, de fet, amb els 8 mesos que hi vaig passar, només en vaig trobar a estacions de bus/tren i alguna tenda de carretera.

David.