divendres, 24 d’agost de 2012

Galls Dindi i Guerrers



El meu admirat Pere  es va morir fa dos anys i jo no ho he sabut fins ara. He estat desconectada molt temps de persones amb qui en el passat m’hi havia trobat bé i aquest ha sigut el meu error. Un bon dia busques i curioseges i una  bomba de gel et cau a sobre en llegir que aquell home amb qui creies que algún dia tornaries a parlar, amb qui savies  del cert dins teu, que algún dia tornaries a fer-hi broma, a riure, a parlar d’art o a prendre una copa…  no hi és.  Conservo el seu record fresc com si fos ahir. Les trobades al seu taller, a Barcelona, en alguna cafeteria, en algún restaurant del Poble Sec. Les seves converses sobre música dins el seu cotxe...
 
El seu aire tranquil però intens. La seva voluntat de estar comunicat amb el món. Pintava i treballava amb la tele posada. Res d’aillaments ni introversió, de peus a terra tocant la realitat, així el vaig verure jo quan ens tractavem.  Jo el trobava molt atractiu, coses que passen quan una té només 28 anys i està fascinada per l’aurea bohèmia que envolta la personalitat misteriosa d’un artista. Però amb el temps crec que ell no era pas un creador d’aquests d’ego distant i que s’autoeleven als altars de l’art sino un investigador sobre el terreny i les matèries, un “currante” de la plàstica (tant feia pintura com escultura) un enginyer de coses belles, un transformador d'objectes. Un troç d’home amic que m’hauria agradat tornar a veure i no haver-hi perdut el contacte.

Han passat els anys i les coses han canviat molt però quan torno a mirar els seus dossiers  amb fotos de la seva feina, em sembla que el torno a veure. I encara m’encanta tot el que feia!

M'en adono que, tots aquest anys que no n’he sabut res, l’he trobat a faltar molt i que ja és massa tard. El recordaré i l’enyoraré sempre.

 

4 comentaris:

albertarch76@yahoo.es ha dit...

Benvolguda Teresa, buscant informació de Suècia he trobat aquest bloc teu que m'ha semblat d'una bellesa impresionant. Està fet amb tanta delicadesa que m'he llegit no sé quants posts sense adonar-me'n! Sóc uròleg i tinc 36 anys i m'estic (ens estem) plantejant marxar de Catalunya de moment uns anys per formar-me millor ja que aquí la situació no et permet millorar professionalment. He pensat en els països escandinaus però la llengua en medicina és molt important i no parlo cap d'elles. Abans d'estudiar suec, noruec o danès et volia preguntar si són idiomes impossibles. Jo parlo anglès i estic estudiant francès, els idiomes m'agraden molt i se'm donen bé, però el viking no ho sé! ;)
Doncs bé, moltes gràcies i et felicito per aquest espai tan tendre... Albert

Anònim ha dit...

Hola Teresa,

M'ha agrat molt aquest post. La veritat es que et segueixo molt sovint. Tot i que no dic res, cada setmana miro aviam si hi ha noticies. M'agrada llegir-te!

Aquest post es un exemple clar dels contres de viure lluny de la nostra terra. Per mes internets, mobils inteligents i demes parafernalies, res substitueix a una bona abrac,ada. La vida passa per davant sense adonar-te'n.

Espero que hagis retrobat la teva vida a Catalunya. Jo, sincerament, sempre vaig creure que Suecia era un pais dur, molt dur. Jo en tinc un record neutre, perque recordo els moments bons com a molt bons i els dolents, dolentissims. Suposo que la vida en una ciutat escandinava com Stockholm deu ser diferent, pero sens dubte, Vastervik no era per a mi. El canvi de pais i coninent va ser mes que encertat.

Una abrac,ada,

Oriol

teresa ha dit...

Hola Albert,
El suec no és impossible. De fet si saps ja força bé l'anglès et costarà menys. A Suècia hi ha molts metges estrangers (polonesos sobretot) perque n'hi ha demanda. La teva professió està altament valorada (amb tota la raó) i és possible que amb un nivell de SFI2 (svenska för invandrare, suec per a estrangers ja poguessis treballar.
Jo abans de marxar vaig fer 3 cursos al club escandinau, llavors eren cursos no reconeguts oficialment perô ara podries fer aquest 2 nivells SFI 1 i SFI2 aquí a Barcelona, i marxar amb un minims acceptables de suec. Ah i a Suècia sempre es comenta que els metges només fan que parlar llatí, ja que la terminoligia mèdica és encara en la llegua clàssica!!

teresa ha dit...

Oriol, Espero que estiguis molt bé per les Antipodes. M'ha sorprès el teu comentari, jo hauria dit que estaves molt bé a Västervik, et veia ben integrat amb els teus companys. Una super abraçada!